divendres, 15 de juny de 2018

DOS POEMES D'ÀNGELA CLOS DEL 2015


Publiquem dos poemes inèdits d’Àngela Clos, extrets de Vidre d’absenta, recull inèdit del 2015. El darrer llibre publicat per l’autora és Les passes pel vidre (Edicions Tremendes, 2018). Trobareu més informació i poemes al blog de l’autora: https://angelaclos.blogspot.com/  

S22

Els cavallets
s’instal·len
al prat
encara humit,
a cel obert
s’enlaira la carpa,
amagat: el núvol sec.

Acampada
de miniatures
i músiques:
estrany mareig.

Dins la rondalla
s’esfilagarsa
el cotó fluix
fluid i dolç
per prémer les ferides
amagades a la carn
de les pomes vermelles.

Cridòria de somriures
aliens al dol
es beuen l’aigua;
s’abrusa l’herba.

***

S23

En una nit de foc
que no és de joguina
es lliura la batalla.

Una pluja de sucre
es clava als ossos
que no se la miren.

Mentre,
en uns llençols
s’embolcalla
un imprevist orgasme
sentit i solitari.

Els estels
cerquen l’albada urgent,
i el cos nu és fel,
degotall daurat.

El cel
roineja
transparent
damunt
el soldat
de plom.


dimecres, 18 d’abril de 2018

Víctima i botxí diu Joan Brossa


Us volem fer avinent una gravació d'un poema de Joan Brossa musicat per Víctima i botxí, antic duet de guitarra i poemes, ja desaparegut.

La trobareu al web Música de poetes, en aquest enllaç.



dijous, 22 de març de 2018

Un poema de Mònica Mimó, de Castellar del Vallès


QUÈ FARÉ JO QUAN NO HI SIGUIN ELS TEUS ULLS?

Quan la teva mirada profunda no segueixi la meva, quan el teu esguard insistent s’evapori i se m’esfumi

Què faré jo quan no trobi els teus ulls?

Quan deserta em quedi sense ells, sense ells que ara em criden i m’esgarrapen, m’embolcallen i m’agombolen i tota la meva voluntat queda estèril i tot gira entorn d’ells... ulls magnànims

Dolços, ferotges, nets de tot

i moro una mica meditant la seva absència

Què faré jo quan no vegi més els teus ulls?

Com podré enterrar el seu record, presència ara inamovible en el meu imaginari, aire que em falta i que m’alleuja i que em dona la vida.

Què faré jo, orfe d’ells, què faré?

MÒNICA MIMÓ


divendres, 26 de gener de 2018

En la mort, aquest 24 de gener, de Mark E. Smith, líder de The Fall - El nostre homenatge


MUNTANYA, ENERGIA

En Blairstowe i en Partridge

em van dir:

«Per a una hipoteca

et cal un full de nòmines».

Em pensava que era gratis.



Dolly Parton i Lord Byron

diuen que la pàtria és l’últim refugi.

P’rò ara ho soc jo.



I l’aigua corre muntanya avall,

p’rò un arbre atura el flux de l’aigua.



Així que me’n vaig anar a pescar.

Una nota d’un peix em deia:

«Benvolgut sòmines, si és que ens vols atrapar,

et cal un ganxo i un fil.

Firmat: els peixos.»



L’aigua corre muntanya avall,

p’rò un arbre atura el flux de l’aigua.



Vaig anar a llogar un cotxe

i em van dir:

«Li cal el registre i un carnet de conduir, jove.»



L’aigua corre muntanya avall,

pr’ò un arbre atura el flux de l’aigua.

Muntanya. Energia.



MARK E. SMITH

Traducció d’Òscar Rocabert



dilluns, 16 d’octubre de 2017

Tres poemes d'Àngel Carbonell


Publiquem tres fragments inèdits del poema «Torres de silenci» del poeta Àngel Carbonell, nascut a Terrassa el 1972. Hi trobem un vers mesurat, un ritme sec, una pruïja per fer ben actuals unes formes poètiques pròpies d’edats clàssiques, sàviament transportades per a nosaltres per figures tan cabdals del segle XX com Carles Riba i Miquel Dolç. Àngel Carbonell ha publicat recentment el recull L’instant és tot (Emboscall, 2016).

 

TORRES DE SILENCI

 

III

 

Sóc la llimona verda que els corcs han malmenat,

jo mateix m'he lliurat als cucs i a les formigues,

com a mènada en èxtasi em devoren el seny

i el fàstic d'una vida m'ha devorat la rauxa,

sóc principi i final d'un petit univers,

sóc com un forat negre consumit pel seu món.

Potser hauria estat bé no ser ni concebut,

dissolt ja en el no res, ben a gust de no ser

com un déu immortal de vida passatgera.

 

IV

 

Surto un moment del nínxol, un altre qualsevol

que ha de visitar gent a la ciutat dels morts,

no tothom, que molts pensen que els seus difunts no hi són.

Sí que hi són, no patiu! Com voleu que no hi siguin?

Emparedats als nínxols els hem empresonat,

no se n'han d'escapar, ni tan sols per suplir-nos,

no tornen a la terra ni la carn ressuscita,

car els fem pagar,  morts, que no sabessin viure.

Jo no vull compartir cel·la amb l'avi i les cendres

del pare mort a Mèxic, tot just als meus deu anys,

que llencin a la brossa el meu cos, mort tot sol,

que em lliurin a les bèsties, en silenci, com sempre,

per volar cap al cel al ventre dels voltors.

 

X

 

De tard en tard m'aguanto la mirada a l'espill

i crec assegurar-me que també sóc humà,

perquè surto al carrer i el que en diuen humans,

bé cal anomenar-los, són a semblança meva

i, ho tinc ben comprovat, fan el mateix que jo

per viure o sobreviure, morir o mal morir.

Encara era petit que ja tenia dubtes,

mai m'he qüestionat tan a fons com llavors

i mai no n'he obtingut la satisfacció

ni he pogut fer-me entendre quan volia explicar-me.

La mirada estranyada que em clavaven els grans,

dels que ja ho saben tot i no volen dubtar,

em va ensenyar a acceptar els seus apriorismes.

Què sóc jo? Qui sóc jo? Per què només en mi?

La meva consciència, àvida, no en tenia

prou d'ocupar un sol cos i ara i sempre en desitja.

Jo, que pensava ser com la nit estelada,

no sóc més que l'esquitx que brilla feblement

a la llar apagada, damunt la cendra morta,

i ja només espera ventar l'última llum

i que aquesta agonia es reflecteixi al cel.

 

dissabte, 23 de setembre de 2017

Els Jocs Florals Clandestins de Castellar del Vallès

Jornades Europees del Patrimoni 2017. Castellar del Vallès

El Jocs Florals Clandestins de Castellar del Vallès i la figura d’Aurora Bertrana - Vermut literari

Lloc de celebració: Can Juliana. Ctra. Sant Feliu BV-1249, Km.2. Castellar del Vallès
Data: dissabte 7 d’octubre
Hora: de 11 a 14 hores

El 7 de maig del 1967 es celebraren, a la Masia de Can Juliana, propietat de la família Arús, uns jocs florals clandestins presidits pel poeta castellarenc Joan Arús per tal de celebrar el centenari de Prudenci Bertrana. En aquests jocs florals Aurora Bertrana va fer un parlament que ara, gràcies a la celebració de l’any Bertrana, s’ha pogut recuperar en un arxiu d’àudio.

L’activitat programada està dirigida a reviure aquell moment, així com a reivindicar el patrimoni literari castellarenc i la figura d’Aurora Bertrana. L’activitat tindrà un format de vermut literari. Acte obert sense inscripció prèvia


Programa :

1)    Obertura de l’acte per part del comissariat de l’Any Bertrana, Oriol Ponsatí-Murlà
2)    Breu història dels Jocs Florals i contextualització dels Jocs Florals Clandestins de 1967 per part d’Antoni Seguí i Eulàlia Sagrera, de l’Arxiu d’Història de Castellar del Vallès
3)    Passi de l’àudio del discurs d’Aurora Bertrana amb motiu d’aquells Jocs Florals Clandestins de Castellar del Vallès al 1967.
4)    Presentació de la figura d’Aurora Bertrana, escriptora, musicòloga i política, que destacà en la seva militància a favor del feminisme per part de Josep Bargalló i Sílvia Nicolàs 
5)    Homenatge als Jocs Florals Clandestins de 1967 amb la lectura de tres poemes guanyadors per part dels poetes Miquel Desclot, Joan Sellent i Òscar Rocabert.

Organitza: Arxiu d’Història de Castellar - Ajuntament de Castellar del Vallès
Col·labora: ERC de Castellar del Vallès, Institució de les Lletres Catalanes, Can Juliana, Miquel Desclot, Joan Sellent, Òscar Rocabert