dilluns, 23 de març del 2015

Dos textos inèdits de Daniel Baldrís Vila

Ressentiment
Com costa d’entendre i d’assumir que el ressentiment no pot produir res de bo! Salta per ocultar el neguit d’enfrontar-nos a allò que ens convoca, en la darrera estació de l’orgull ferit. Potser ningú no ha obert la vàlvula que ens alliberi de la sofrença, o potser hi estem massa bé, tan calentons, a la vora del foc. Sempre podem dir un encara eixordador que destapi la vàlvula i ens obri el cor. Hi confiem en darrer terme; mentrestant, anem tirant i arrossegant la closca.
Modernor?
No gosem estimar la provisionalitat però és l’únic que ens queda quan allò que era sòlid s’esvaeix i voltem per un món infinit de signes. Anem amb la flexibilitat com a cuirassa més que com a valor i sentim el pes de la desmemòria a cada instant. Volem volar i caminem ajupits, som solidaris amb les causes i no amb les persones i mirem el futur esperant molt i donant poc. Creem nous llaços! Alliberem-nos de les pròpies justificacions temporals i esculpim nous sentits! Als qui no ens agrada la velocitat, caminem serens allà on volem anar! Hem d’aprendre a entendre l’època i a viure-hi de cara, a aprofitar les possibilitats sense cinisme i a sentir-ne les olors. Es parla d’un temps de prodigis, veloç, de fabulosos talents i de tràgics descarrilaments pel voral, d’una nova realitat virtual en un món de dades. En les ciutats intel·ligents no se sentiran tants sorolls, ara que les màquines són més netes i eficients, s’operarà sobre un cert futur immediat enmig de grans tendències, potser ens coneixerem prou per evitar la guerra i la violència, i el sistema ens farà créixer més responsables. Tot això, potser... Mentrestant, diuen que ens repensem i el cert és que anem ben perduts, sense allò que ens ancorava a la terra i al cel. Què hi manca en el somni del benestar? Qui és que no veu el risc de perdre l’oremus i d’esdevenir éssers absurds plenament integrats amb la tecnologia i sense cap idea del sentit? Com parlar-ne sense caure en la sensació d’apocalipsi, en la voluntat d’obrir processos generals contra el que no ens agrada i esperant arribar a una raó més forta?

DANIEL BALDRÍS VILA