Poemes de Sílvia Melgarejo

Publiquem dos poemes de Sílvia Melgarejo que ja han aparegut als números 10 i 14 de Pèl capell (octubre 2009 i abril 2011). Melgarejo, nascuda a Sabadell el 1970, fa molt temps que escriu poesia, tot i que acostuma a mostrar-se reticent a publicar-la. Li agraïm que hagi accedit a publicar aquests poemes a Els crits escrits.

I

Cent perruquers, Els. Només una ciutat gran pot oferir cent o més perruquers. Just per aquest motiu ja estaria de sobres justificada l’existència de les grans ciutats..., a l’Eixample, encara és l’hora que algun perruquer m’ha de reconèixer. Quan he arribat al número cent, el número u ja no recorda res de la meva anterior visita. Això és un luxe absolut.

                                                                                  MIQUEL BAUÇÀ, El Canvi

                        Cent catúfols de la sínia

                        em furten el rostre

                                                     ―miralls

                        de l’aigua tremoladissa:

                        l’escamparan pel sembrat

                        diluït a la canal

                        assadollant les espigues.

(Pèl capell, 10. Tot i la contundent citació de Bauçà, Melgarejo ha volgut matisar-la amb una segona citació, aquest cop del llibre El noble joc:  

                                                                                  De vegades, són les peces

                                                                                  que es disposen de bon grat.

                                                                                  És quan baixo bé l’escala

                                                                                  i no caic a l’autobús

                                                                                  i no dic paraules vanes.)

II

ENCARA

a M.

Torna el falciot a l’aire

—en un cloure’s les parpelles—,

desplega

                l’ocell,

                            les ales,

i tot el vol,

                    encara.

Pell primíssima d’un temps

on no és tard,

                      encara,

per al xiscle.

(Pèl capell, 14)

Bibliografia bàsica:

POETES AL SOL. – Insolacions. – Sabadell: Ex-libris, 2000. – p. 55-66.

Sílvia Melgarejo, Raquel Real, Òscar Rocabert. – Mirall de Glaç (Terrassa), 64 (febrer 2001).

Devorat: l'inefable el va temptar. - Papers de Versàlia (Sabadell), Ara (hivern 2001-2002). - p. 17-18

Això no és una antologia: això són deu poetes amb dos poemes cadascun. – Mirall de Glaç (Terrassa), 67-68 (octubre 2002).