Publiquem dos poemes completament inèdits de Víctor Verdú. Nascut a Almenar (el Segrià) el 1974, Verdú ha publicat dos llibres de poemes. L’últim a publicar-se, Pel camí de l’aigua, ens el mostra com un poeta molt preocupat per la importància del paisatge en l’ànima de la persona. Llegint-lo, hi trobem propostes estètiques que no trobem sovint en la poesia catalana més corrent i actual (potser sí en els textos de Josep L. Badal i de Perejaume). Us el recomanem.
I
Ens donava pressa
l’horari dels trens;
no era cap problema:
ja anàvem de pressa nosaltres.
Forçàvem el temps,
ni li consentíem
fissures, marrades.
Alarmes i portes guardaven
acomiadaments efusius, fugaços.
II
Arrenca de terra un ocell com una bala.
La nectarina fa llum porpra, entre el fullatge fresc.
El card s’ha tornat blanc, pur com un vell.
L’ordi ros torç el cap.
Poderosa horabaixa d’estiu!
Brogeixen folles les boques de reg.
La palla reposa en el camp daurat.
La pols emblanquina el camí.
S’encén encara el rostoll a la posta.
Bibliografia essencial:
VERDÚ (Víctor M.). – Fur infern. – Lleida: Pagès, 1997.
VERDÚ (Víctor). – Pel camí de l’aigua. – Juneda: Fonoll, 2009.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada