Un poema de Mònica Mimó, de Castellar del Vallès

QUÈ FARÉ JO QUAN NO HI SIGUIN ELS TEUS ULLS?

Quan la teva mirada profunda no segueixi la meva, quan el teu esguard insistent s’evapori i se m’esfumi

Què faré jo quan no trobi els teus ulls?

Quan deserta em quedi sense ells, sense ells que ara em criden i m’esgarrapen, m’embolcallen i m’agombolen i tota la meva voluntat queda estèril i tot gira entorn d’ells... ulls magnànims

Dolços, ferotges, nets de tot

i moro una mica meditant la seva absència

Què faré jo quan no vegi més els teus ulls?

Com podré enterrar el seu record, presència ara inamovible en el meu imaginari, aire que em falta i que m’alleuja i que em dona la vida.

Què faré jo, orfe d’ells, què faré?

MÒNICA MIMÓ