dimecres, 4 de juliol del 2018

Tres traduccions del grec d'Eloi Creus


Publiquem tres traduccions inèdites del filòleg castellarenc Eloi Creus, professor de grec a la Facultat de Lletres de la Universitat de Barcelona. Tots tres textos formen part d'una Antologia de la literatura grega que Edicions de la UB vol publicar properament.


SEMÒNIDES D'AMORGOS
1 West


Fill meu, és Zeus altitronant qui decideix
la fi de tot, i qui disposa com li plau.
No hi ha consciència entre els mortals. Vivim com bèsties,
pasturant cada dia, ignorants com som
de quin final donarà déu a cada cosa.
Amb tot, nodrits per esperança i convicció,
tirem, en va, endavant. Alguns esperen l’alba,
d’altres el canvi d’estació, però no hi ha
mortal que cregui que no es guanyarà l’afecte,
al cap d’un any, del benestar i de la Fortuna.
A un, però, l’atrapa la vellesa ingrata
abans de poder ser a la meta. D’altres cauen
sota nefandes pestes o bé els anorrea
la Guerra i se’ls emporta Hades on no hi ha
claror. N’hi ha que la mar els nega, colpejats
per trombes i borrasques d’ones gegantines
de sal purpúria, quan no els queda alè per viure.
I encara hi ha qui es cenyeix al voltant del coll
un nus i diu un trist i voluntari adeu
als raigs del sol. No existeix res, doncs, sense mal.
La mort pren incomptables formes i als mortals
els esperen turments i penes impensables.
Però si em fessin cas, no abraçaríem mai
la dissort, ni ens aferraríem a la vida,
quan la pròpia existència és un penós turment.


SAFO
16 Campbell

Uns diuen que una esquadra de genets,
d’infanteria o vaixells és la cosa
més bonica del negre món. Jo afirmo
que és el que estimes.

I fer-ho entendre a tothom és molt fàcil,
quan Hèlena, de molt la més bonica
dels moridors, el seu marit més noble
va deixar enrere,

i va marxar, navegant fins a Troia
i mai més va tornar a pensar en la filla
o els pares estimats, perquè la féu
perdre <Afrodita>

*************************************
*************lleugerament...*******
i em recorda a Anactòria a qui ja no
tinc a la vora.

Preferiria veure com camina
encisadora i l’espurneig brillant
del seu rostre, que no soldats armats o
carros dels lidis.


94 Campbell
....................................
Sí, voldria ser morta, és cert:
ella m’abandonava entre sanglots

mentre m’anava repetint:
quin cruel destí el que hem patit,
Safo! Et deixo, però jo no ho vull, creu-me!”

I jo li responia així:
Ves-te’n, sigues feliç, però
no m’oblidis, sabent com t’aviciàvem.

Si no, espero que almenys recordis
........................... les estones
precioses que vam viure i compartir.

Sí, recorda com vora meu
et cenyies moltes corones
de violetes i roses i safrà!

I et posaves entorn del coll
delicat nombroses garlandes
que trenàvem amb flors de tota mena;

i t’untaves amb molt perfum
fet de mirra i flors, propi d'una
reina...

I estirant-te en llits setinats
satisfeies el teu desig
per suaus...

No hi havia...
ni tampoc santuari o temple
d’on ens poguéssim mantenir apartades.

Ni boscatges... ni danses
.........................o xivarri...
...........................................



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada