EL PA I LES ROSES
Mentre venim ben juntes, sota un cel
lluminós,
milions de cuines fosques, milers de
golfes grises
queden preses dels raigs que enceta un
sol urgent,
ja que cantem a lloure: «el pa i les roses,
el pa i les roses».
Mentre venim ben juntes, també lluitem
pels homes,
ja que són fills de mares i els tornem
a parir.
Ja no volem patir del bressol a la
tomba:
cor i cos tenen fam: deu-nos pa, mes
també roses.
Mentre venim ben juntes, innumerables
mortes
el vell càntic del pa van cridant amb
nosaltres.
Poc amor i bellesa trobaren
treballant.
És clar: lluitem pel pa; també volem
les roses.
Mentre venim ben juntes, portem dies
millors:
el triomf de les dones és triomf dels
humans.
Prou marginats, prou d’oci ―si un reposa, deu treballen―,
Partim-nos el que és bo: el pa i les
roses, el pa i les roses.
JAMES
OPPENHEIM, 1911
Traducció
d’Òscar Rocabert
Més
informació i poema original a la Wikipedia:
https://en.wikipedia.org/wiki/Bread_and_Roses
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada