Ta sentinella, una cançó de Jane Birkin

 TA SENTINELLA

 

Abraçats

aquests amants del parc, els vaig observant

mentre es fan petonets, murmurejant secrets

les carícies furtives, que m’obren cicatrius

mentre m’anava cridant dins del cap

Si sabessis l’enveja que et tinc

mentre m’anava cridant dins del cap

Quina enveja que et tinc

 

Aquests amants fan vomitar

M’he convertit en no se sap qui

per tu, no se sap qui

 

Fes-me un petó, com temps abans

I no t’emprenyaré més

De debò, no t’emprenyaré més

 

He somiat amb dies d’abraçades, com la primera nit

Amb gestos ocults, ràpids, amb bells comiats

Amb portes que s’obrien, ta sentor, ton jersei roig

i no tenia temps de treure’m ni l’abric

Calia que dormís al teu costat

Si no, ja no et calmaves

Era ta sentinella sense armes

 

Aquests amants són maleïts

M’he convertit en no se sap qui

Per tu, no se sap qui

 

El bes en silenci, sí, encara hi som

M’he convertit en no se sap qui

De debò, no se sap qui

 

Només un bes, com als vells temps

i no te’mprenyaré més

De debò, no t’emprenyaré més

 

Només un bes, com als vells temps

I no t’emprenyaré més

 

JANE BIRKIN

Traducció d’Òscar Rocabert