Publiquem dos poemes de Sílvia Melgarejo que ja han aparegut als números 10 i 14 de Pèl capell (octubre 2009 i abril 2011). Melgarejo, nascuda a Sabadell el 1970, fa molt temps que escriu poesia, tot i que acostuma a mostrar-se reticent a publicar-la. Li agraïm que hagi accedit a publicar aquests poemes a Els crits escrits.
I
Cent perruquers, Els. Només una ciutat gran pot oferir cent o més perruquers. Just per aquest motiu ja estaria de sobres justificada l’existència de les grans ciutats..., a l’Eixample, encara és l’hora que algun perruquer m’ha de reconèixer. Quan he arribat al número cent, el número u ja no recorda res de la meva anterior visita. Això és un luxe absolut.
MIQUEL BAUÇÀ, El Canvi
Cent catúfols de la sínia
em furten el rostre
―miralls
de l’aigua tremoladissa:
l’escamparan pel sembrat
diluït a la canal
assadollant les espigues.
(Pèl capell, 10. Tot i la contundent citació de Bauçà, Melgarejo ha volgut matisar-la amb una segona citació, aquest cop del llibre El noble joc:
De vegades, són les peces
que es disposen de bon grat.
És quan baixo bé l’escala
i no caic a l’autobús
i no dic paraules vanes.)
II
ENCARA
a M.
Torna el falciot a l’aire
—en un cloure’s les parpelles—,
desplega
l’ocell,
les ales,
i tot el vol,
encara.
Pell primíssima d’un temps
on no és tard,
encara,
per al xiscle.
(Pèl capell, 14)
Bibliografia bàsica:
POETES AL SOL. – Insolacions. – Sabadell: Ex-libris, 2000. – p. 55-66.
Sílvia Melgarejo, Raquel Real, Òscar Rocabert. – Mirall de Glaç (Terrassa), 64 (febrer 2001).
Devorat: l'inefable el va temptar. - Papers de Versàlia (Sabadell), Ara (hivern 2001-2002). - p. 17-18
Això no és una antologia: això són deu poetes amb dos poemes cadascun. – Mirall de Glaç (Terrassa), 67-68 (octubre 2002).