dijous, 31 de març del 2022
FRED I CALOR EM PORTEN A L'ABISME
dimecres, 23 de març del 2022
Un poema del llibre "Bondat divina"
FRED
I CALOR EM PORTEN A L’ABISME
Tenia tot el fred que han
sentit tots els homes
en guerres, desamors, en fracassos
i morts.
La neu no em queia a sobre.
Em naixia de dintre
i em sortia pels ulls en
forma de tenebra.
Tot era dolç i plàcid, sense
reserva, públic:
tothom coneixeria que els
folls ja saben perdre
de molt abans de néixer,
de molt després de torts.
El dolor era el bàlsam
que em sortia pels porus
i curava ferides que no tenien
fi.
Tot era com la mare quan
t’acotxa al capvespre.
Com la mort, que tenia
aquells ulls maternals.
Figues i codonyat i crispetes
de dacsa
seran dipositades al meu
fèretre blanc.
ÒSCAR ROCABERT
ROCABERT (Òscar). - Bondat divina: (2005-2020). - Torrelles de Llobregat: Ateneu Torrellenc, 2021.