dijous, 31 de març del 2022

dimecres, 23 de març del 2022

Un poema del llibre "Bondat divina"

 

FRED I CALOR EM PORTEN A L’ABISME

 

Tenia tot el fred que han sentit tots els homes

en guerres, desamors, en fracassos i morts.

La neu no em queia a sobre. Em naixia de dintre

i em sortia pels ulls en forma de tenebra.

 

Tot era dolç i plàcid, sense reserva, públic:

tothom coneixeria que els folls ja saben perdre

de molt abans de néixer, de molt després de torts.

El dolor era el bàlsam que em sortia pels porus

i curava ferides que no tenien fi.

 

Tot era com la mare quan t’acotxa al capvespre.

Com la mort, que tenia aquells ulls maternals.

Figues i codonyat i crispetes de dacsa

seran dipositades al meu fèretre blanc.


                                                    ÒSCAR ROCABERT


ROCABERT (Òscar). - Bondat divina: (2005-2020). - Torrelles de Llobregat: Ateneu Torrellenc, 2021.