TA SENTINELLA
Abraçats
aquests amants del parc, els vaig observant
mentre es fan petonets, murmurejant secrets
les carícies furtives, que m’obren cicatrius
mentre m’anava cridant dins del cap
Si sabessis l’enveja que et tinc
mentre m’anava cridant dins del cap
Quina enveja que et tinc
Aquests amants fan vomitar
M’he convertit en no se sap qui
per tu, no se sap qui
Fes-me un petó, com temps abans
I no t’emprenyaré més
De debò, no t’emprenyaré més
He somiat amb dies d’abraçades, com la primera nit
Amb gestos ocults, ràpids, amb bells comiats
Amb portes que s’obrien, ta sentor, ton jersei roig
i no tenia temps de treure’m ni l’abric
Calia que dormís al teu costat
Si no, ja no et calmaves
Era ta sentinella sense armes
Aquests amants són maleïts
M’he convertit en no se sap qui
Per tu, no se sap qui
El bes en silenci, sí, encara hi som
M’he convertit en no se sap qui
De debò, no se sap qui
Només un bes, com als vells temps
i no te’mprenyaré més
De debò, no t’emprenyaré més
Només un bes, com als vells temps
I no t’emprenyaré més
JANE
BIRKIN
Traducció
d’Òscar Rocabert
