dimarts, 20 de novembre del 2012

CASTELLAR DEL VALLÈS HOMENATJA EL POETA MIQUEL DESCLOT AMB UN RECITAL POPULAR A L’AIRE LLIURE

El poble de Castellar del Vallès (Vallès Occidental) ha organitzat, aquesta tardor, un cicle d’actes culturals en homenatge al seu escriptor més reconegut en l’àmbit nacional, el poeta i traductor Miquel Desclot (Barcelona, 1952), que resideix al poble des del 1977, per tal de celebrar el seus seixanta anys.

Un dels actes més importants del cicle és el recital popular que es farà el dissabte 22 de desembre de 2012, a les 12 del migdia, a Cal Gorina (c. Centre, 8, 08211 Castellar del Vallès). L’acte és obert a la participació de tothom que tingui interès a recitar un poema d’en Desclot (tant dels seus originals com dels que ha traduït).
 
Aquelles persones que hi vulguin participar només han d’enviar un correu electrònic a oscar@victimaibotxi.com, amb l’assumpte “Recital Miquel Desclot”, tot indicant el títol del poema que volen llegir, així com el títol del llibre al qual pertany.

El termini per a enviar aquests correus acabarà el 15 de desembre de 2012.
 
Si el poema ja hagués estat triat per algú altre, caldria canviar-lo per tal de no repetir textos.

Totes les peticions de participació rebran resposta. La Comissió organitzadora us anima a participar en un acte que vol ser festiu i entretingut, i que comptarà amb la presència de Miquel Desclot.

 
COMISSIÓ ORGANITZADORA

 

dijous, 18 d’octubre del 2012

ATENCIÓ: Canvi de lloc per a l'homenatge a Miquel Desclot de dissabte

Atès que tot indica que dissabte al migdia plourà força, la Comissió
organitzadora del recital d'homenatge a Miquel Desclot ha decidit
canviar-ne el lloc, tot mantenint el dia i l'hora.

Així, dissabte 20 d'octubre de 2012, a les 12.00 h, el recital es farà a:

Sala de Petit Format de l'Ateneu
C. Major, 13-15
08211 Castellar del Vallès
(Vallès Occidental)
 
Us hi esperem! 

dimarts, 16 d’octubre del 2012

Castellar del Vallès continua els actes d'homenatge al poeta Miquel Desclot

Recital de poemes de Miquel Desclot

Aquest dissabte, 20 d'octubre de 2012, a les 12.00 h, es farà un recital de poemes
d'en Desclot per part dels seus amics i coneguts, i a més el poeta mateix
recitarà poemes inèdits.

Es farà al pati de Cal Gorina
Carrer Centre, 8
08211 Castellar del Vallès

Teniu aquest esdeveniment al Facebook.

Us hi esperem!

dimarts, 25 de setembre del 2012

Comença el cicle d'actes en homenatge al poeta castellarenc Miquel Desclot

Aquest és l'acte inaugural. Us hi esperem!


Teniu més informació al Facebook

Imatge de Miquel Desclot

Xerrada sobre els textos i els llocs de la ruta literària que tindrà lloc el 30 de setembre de 2012 a la Vall d'Horta (Sant Llorenç Savall).
La proposta s'inclou dins del cicle d'actes d'homenatge a Miquel Desclot preparat per a la tardor de 2012.
 
Dijous, 27 de setembre de 2012, a les 20.00 h
Sala d'Actes d'El Mirador
Plaça del Mirador, s/n
08211 Castellar del Vallès


Organitza: La Pedra Fina.
Coordinació: Comissió organitzadora dels actes d’homenatge a Miquel Desclot

dimarts, 4 de setembre del 2012

Més poesia a la "Guia Go! BCN"

La Guia Go! BCN ha publicat, al seu número 23 (setembre 2012), dues petites notícies sobre els llibres de poemes Guia poca-solta, de Miquel Desclot, i Fila índia enfora, de Sílvia Bel Fransi. Les trobareu a la pàgina 34.

Revista aquí

Miquel Desclot, seixanta anys

L'Actual de Castellar ha publicat, al número 208 (31-VIII-2012), un breu article sobre els seixanta anys de Miquel Desclot (Barcelona, 1952), on també s'informa del pròxim homenatge que se li farà a Castellar del Vallès.

Article en línia aquí
PDF aquí (pàgina 11)

dilluns, 23 de juliol del 2012

Notícies de poesia

La Guia GO BCN ha publicat, en el seu número d'estiu de 2012, dues petites notícies sobre llibres de poesia. Es tracta de El romanço d'Anna Tirant de Josep Pedrals i 39 poemes de Sílvia Melgarejo.

Us convidem a llegir-les, en aquest enllaç, a la pàgina 34:

dimecres, 27 de juny del 2012

Miquel Desclot i Shakespeare a Castellar del Vallès

Ens arriba un anunci d'una interessant activitat a Castellar del Vallès.
L'espai de debat Cal Gorina acollirà una presentació múltiple de les traduccions de Romeu i Julieta de William Shakespeare fetes pel poeta Miquel Desclot.
Comptarà amb la representació d'algunes escenes per part de joves actors de l'Esbart Teatral de Castellar.

Serà el dissabte 30 de juny, a les 11.30 h, a Cal Gorina (c. Centre, 8, 08211 Castellar del Vallès).

Us animem a assistir-hi.

Anunci aquí

dimarts, 12 de juny del 2012

Nou vídeo sobre Versos.cat

El web Xiptv.cat ha publicat un petit reportatge sobre el bloc de poesia Versos.cat, dedicat a la difusió de la poesia en català mitjançant articles i textos inèdits d'autors joves de tots els Països Catalans.
Us convidem a visitar Versos.cat

Vídeo aquí

divendres, 25 de maig del 2012

Nova ressenya



39 poemes, de Sílvia Melgarejo

El primer poema del llibre presenta una poètica: “amb el declivi / de tots els idearis / retrobar abecedaris”. Una poètica que ens porta una crisi del llenguatge i de les idees que hi estan associades i una recerca de valors nous per omplir-lo. La poesia és prop de la zona de l’activitat moral, de l’individu com a individu, caracteritzada per la inquietud. L’hàbit fa nosa. En l’última poesia catalana ha tingut fortuna la concepció postsimbolista que la paraula mata la vida (amb paraules de J. M. Balaguer). És necessària la crisi dels “idearis” (idees=paraules) per parlar o escriure. Sílvia Melgarejo se situa, d’aquesta manera, en el centre dels plantejaments d’una certa poesia de l’època, que, continuant el corrent metapoètic del postsimbolisme, s’expressa críticament ella mateixa en tant que llenguatge. El coneixement de la limitació del coneixement demana humilitat. La poesia es llença a l’espai obert que hi ha a partir de si mateixa, molt atenta a desvincular-se de la funció referencial del llenguatge ordinari. El llenguatge hi guanya: encabeix un contingut que resta obert, inexplicat, s’acosta al caràcter obert de la vida. La poesia es consagra al silenci i a l’inefable (“cercar aquella paraula clara / que et sigui justa, atzar”).
El replantejament del llenguatge està indissolublement lligat al replantejament de l’existència; hi ha una necessitat de posicionar-se, també des d’una voluntat aliena als hàbits. La poesia de Sílvia Melgarejo, estretament relacionada amb la vida, és instrument ètic. D’alguna manera, els valors estètic i ètic coincideixen en el poema, expressió d’una experiència transcendent en el sentit que implica totalment l’ésser i el condiciona. El primer poema del llibre, “Beceroles”, ens situa inequívocament en el terreny ètic: “designi”, “hàbits”, “idearis”, “abecedaris”… Hi ha un llenguatge moral tot just agombolat per la musicalitat de les paraules i que es lliga amb l’àmbit de la quotidianitat.
Més endavant en el llibre, la recerca poètica es fa mitjançant la projecció de valor simbòlic en els elements de la realitat. Se cerca l’essencialitat, i per tant els símbols són oberts, aglutinadors de sentits, d’associacions, cosa que dóna lloc a l’ambigüitat i a la contradicció. L’experiència es redueix a uns elements, a unes forces essencials però no únics. Aquesta complexitat essencial té unes línies mestres: vida/mort, foc/glaç-cendra, llum-fosca, elevació-ajaçament, moviment-quietud. En els haikus es presenta la natura dotada d’aquest significat simbòlic gràcies a les associacions expressades pels símbols i les metàfores. Es tracta d’exercicis de concentració, en què la col·lisió de forces es resol amb gran saviesa lingüística no renyida amb audàcies formals: juxtaposició, dislocació. Els haikus creen imatges impactants. L’autora hi demostra que el plaer estètic depèn de la contradicció, del trencament de la lògica normal; demostra que estem abocats al joc de miralls de la realitat, en què tot és relatiu a alguna altra cosa. La síntesi de contraris fa notar una matèria magmàtica que hi ha enviscerada amb els versos, un contingut que els excedeix, que s’hi teixeix. La poesia es capta, doncs, amb la intuïció estètica, que estableix les seues pròpies regles de joc i que és intuïció d’inefable en tant que generada no per cap proposició sinó per la síntesi de contraris.
En el recorregut dels haikus comprovem com l’autora assaja la relació amb el món, amb l’objecte, amb l’altre. Per això la presència de la mirada. La natura és entesa com a amor. Podem considerar 39 poemes un cant del món. El contingut emocional, anímic, amb què s’envisceren els paisatges dels haikus va canviant: confiança, emoció, desig, neguit, angoixa… L’haiku de Melgarejo, com el japonès clàssic, representa una epifania, la revelació d’un instant: un seguit de moments extrets del temps. En queda un panorama divers: la poesia no ofereix veritat definitiva; és activitat progressiva.
Tant la vida com la poesia, doncs, són simbolitzades pel viatge (sabates, vaixells, tren…). Sílvia Melgarejo entronca amb el corrent del vitalisme (cal recordar l’“Excelsior” de Maragall?). Amb el contingut mític del viatge és, també, que la poesia pot considerar-se sistema de coneixement. I la mobilitat essencial té a veure amb el temps. Només vivim el present si ens hi capbussem, si ens omplim d’incertesa. És una exposició arriscada per a l’individu: desfer-se d’idees preconcebudes, desestabilitzar-se, en l’impuls. L’experiència a què es refereix Sílvia Melgarejo és arriscada i, per tant, emocionant: com a experiència que condiciona, que apel·la el subjecte com a jo etern, transcendint-lo en somni, tot fent-ne somni –vegeu la dedicatòria inicial per confirmar el valor del somni per a l’autora– i, en tant que somni (metafísic), present pur (físic). És una experiència d’incertesa i, tanmateix, alhora, de certesa: també es percep com a retrobament, reconeixement, confirmació d’alguna cosa autèntica. El sentiment d’esperança, que s’expressa en alguna composició, és una variant del somni, també projecció.
El jo poètic vol fer prevaldre la llibertat; no vol la natura ni la vida burgesament controlades. Com un rebrot de l’Sturm und Drang, la violència, l’impuls que trenca motlles, el dinamisme. És malgrat el mal, o precisament perquè hi ha el mal, que el risc s’ofereix. En el llibre s’integren les dualitats risc-por, llum-ombra… Però s’aposta pel risc, simbolitzat per l’aventura marina o per un foc catàrtic, purificador, amb què la poesia estableix una relació molt directa. El foc simbolitza la combustió i la novetat del temps, la mort, el present i el futur i, com a futur, el desig i el somni. El desig ens travessa: què en fem? L’inconformisme, la rebel·lia, la iconoclàstia són mostres de respecte per aquest desig, i ens fan pensar en Maria Mercè Marçal –qui ens feia pensar en Rimbaud–. S’aposta per una puresa que ha de venir a trencar cotilles i solucionar l’engavanyament existencial. La puresa que es vetlla per mantenir viva la simbolitza el nin, ve fins i tot d’abans de la infantesa (en un haiku se’ns parla del “llombrígol” com d’una “traça”) i combat contra els convencionalismes de l’adultesa. L’àmbit de la domesticitat s’associa, a vegades, al tedi, oposat al risc, a la follia, a la transgressió, a la superació. La domesticitat volguda és còsmica. S’estableixen correspondències entre la dimensió quotidiana i l’eterna o infinita. Parem atenció, per exemple, al símbol del cercle: el llibre s’obre amb “la rutlla d’un cafè a les tovalles” i es tanca amb “placentes / d’estels il·limitats”. El vespre, el crepuscle, donen accés a l’àmbit de la cosmicitat.
39 poemes és una obra d’un llenguatge pulcre, ben cisellat, dúctil, elegant, literari a vegades, i eufònic (atenció a l’al·literació, a la rima interna…). Empeny l’autora sempre una gran capacitat imaginativa, amb què porta la realitat cap al somni. Per molts anys.

Víctor Verdú
Santpedor, 28 d’abril de 2012

divendres, 4 de maig del 2012

Presentació de "39 poemes"

El web lactual.cat ha publicat una notícia sobre la primera presentació del llibre 39 poemes de Sílvia Melgarejo (autoeditat, 2012). Es va fer el 21 d'abril de 2012, a la Biblioteca Antoni Tort de Castellar del Vallès, i va comptar amb la participació d'Òscar Rocabert (crític literari), Víctor Verdú (poeta) i l'autora, Sílvia Melgarejo.
Notícia aquí
Us animem a adquirir aquest nou llibre de poemes, un dels més importants, segons el nostre parer, d'enguany. El trobareu a la Llibreria Vallès.


dimecres, 11 d’abril del 2012

Tertúlia literària sobre Jacint Verdaguer

A l'entorn del libre Flors del Calvari, de 1895, en l'edició de Narcís Garolera (Columna, 1995).
Dins del cicle de tertúlies "En to poètic"
Amb Montse Noales, rapsoda
Conductor: Òscar Rocabert
Dilluns, 16 d'abril de 2012, a les 21.00 h
Local de la Penya Solera Barcelonista
C. Molí, 1, baixos
08211 Castellar del Vallès
Ho organitza: Biblioteca Antoni Tort
Més info aquí.
Hi sou convidats!

dijous, 5 d’abril del 2012

Ja disponible a Internet el nostre article sobre la poesia de Josep L. Badal

El web dialnet.unirioja.es ha publicat la versió pdf del nostre article "Sobre els primers llibres de poemes de Josep L. Badal", aparegut originalment a la revista Quadern de Sabadell (182, octubre 2011).
El trobareu en aquest enllaç.

Noves notícies sobre Joan Brossa i Roc Casagran

La Guia GO BCN ha publicat, al seu número 19 (abril 2012), dues petites notícies sobre els llibres Les etceteras de Joan Brossa i L'ombra queixalada de Roc Casagran.
Les trobareu en aquest enllaç, a la pàgina 30.

divendres, 16 de març del 2012

Entrevistats a Versos.cat

El blog Versos.cat ha publicat una nova entrevista que ens ha fet, aquest març, en Daniel Ruiz-Trillo. Des d’aquí volem agrair-los la bona disposició que sempre han mostrat envers la poesia en català.
Entrevista aquí.


dijous, 15 de març del 2012

Primícia editorial


Aquest abril (per Sant Jordi) apareixerà el primer llibre de Sílvia Melgarejo, 39 poemes. Serà autoeditat i se'n farà una presentació a la Biblioteca Antoni Tort de Castellar del Vallès, el 21 d'abril, a les 12.30 h, amb la participació d’Òscar Rocabert (crític literari), Víctor Verdú (poeta) i Sílvia Melgarejo (autora del llibre). Prepareu-vos!

dimarts, 13 de març del 2012

Petites notícies sobre llibres de poesia

La Guia Go BCN (núm. 18, març 2012) ha publicat dues petites
notícies sobre Sol, i de dol, de J. V. Foix, i En el límit de l'ombra,
pols de cinabri, de Mònica Miró i Abraham Mohino.
 
Les trobareu en aquest enllaç, a la pàgina 30.
 


dissabte, 3 de març del 2012

Versos lliures

Aquest març de 2012 comença, a Granollers, el festival de poesia Versos lliures, impulsat i organitzat pel Casal Popular l'Esquerda.

En trobareu tota la informació en aquest enllaç.

dissabte, 25 de febrer del 2012

Nova notícia sobre la tertúlia “En to poètic”

El blog de poesia Versos.cat ha publicat un petit article de Daniel Ruiz-Trillo sobre el cicle de tertúlies “En to poètic” de la Biblioteca Antoni Tort de Castellar del Vallès. Aquest cicle va començar a funcionar el 2009 i s’ha mantingut fins avui de manera ininterrompuda.


dilluns, 6 de febrer del 2012

Tertúlia al voltant de la poesia de Mercè Rodoreda

Serà a partir del llibre Agonia de llum (Angle, 2003), editat per Abraham Mohino i Balet.

Dilluns, 13 de febrer de 2012, a les 21.00 h
Penya Solera Barcelonista
C. Molí, 1, baixos
08211 Castellar del Vallès

Poemes recitats per Montse Noales
Conductor: Òscar Rocabert
Organitza: Biblioteca Antoni Tort

Més info aquí

Hi sou convidats.

dijous, 2 de febrer del 2012

Noves notícies sobre poesia

La Guia GO! Bcn de febrer 2012 (núm. 17) ha publicat dues notes sobre poesia: Josep Carner editat per Jaume Aulet i l’antologia Ningú no ens representa: poetes emprenyats.

Les trobareu en aquest enllaç, a la pàgina 30.

divendres, 27 de gener del 2012

Ressenya sobre l’antologia "Ningú no ens representa"

Enric Casasses ha publicat, a la revista Catalunya (òrgan d’expressió de les CGT de Catalunya i de Balears), una ressenya del llibre col·lectiu Ningú no ens representa: poetes emprenyats (Setzevents, 2011). El llibre, entre molts d’altres, conté el poema “L’animal que sí existeix” d’Òscar Rocabert.

La trobareu al número 135 (gener 2012), p. 31. I també en aquest pdf, a la pàgina 32.

dimarts, 17 de gener del 2012

Dos poemes de Miguel Moreno Ortíz

Publiquem dos poemes inèdits sobre la figura del pare, escrits el 2005 i el 2008 per Miguel Moreno Ortíz (Tànger, 1946). Aquest poeta ja madur, que només ha publicat poemes solts en antologies col•lectives, practica una poesia d’arrel romàntica, molt sentimental. No busca la complicació del discurs, però tampoc no renuncia a la construcció de l’emoció mitjançant el text. Caldrà seguir-lo d’ara endavant.

I

L’HEROI

Al meu pare li agradava tant la pesca,
que va oblidar el camí d’anar al col•legi.
Ell va tenir coneixement de la lluna,
de quan ballaven els peixos a la platja
i de quan s’enganxava un peix o un altre a l’ham.
Si havien d’agafar, segons el mes, els crancs,
els musclos, els eriçons o les gambetes.

De tant en tant, m’explicava alguna història
que escoltava com si fos una aventura
del “Moby Dick” amb la gran balena blanca.
Una vegada, em va dir: —Vàrem pescar un peix
que era més gran, quasi, que el nostre pesquer
i decidírem deixar-lo anar amb l’aparell,
perquè no enfonsés el pesquer amb tots nosaltres.

—I un altre dia de molt forta tempesta,
el fort vent es va endur el timó de la nau
—deia —, i sense pensar-ho dues vegades,
vaig agafar una corda, llançant-me al mar.
Sense timó, de segur que ens enfonsaríem.
I jo, ara que sóc gran, el veig com un heroi,
Perquè ell, sempre pensava en els altres.
           
                    10.05.08.

II

L’ADÉU

El mires,
i veus com es consumeix,
sense cap mena de pressa.
No té coneixement del temps
ni de l’hora.
El líquid opiaci que li han posat a la sang
s’emporta els seus pensaments,
i el seu dolor que es torna suau i plàcid,
li fa sentir tranquil•litat,
i amb l’acaronament d’unes mans estimades
sense saber quines mans són,
li transmeten l’escalfor que necessita
per dir-los l’últim adéu plàcidament...
Aquest adéu que ve de nit
sense fer soroll... sense lluna.
El pare es va morint.
I ara que veus com es consumeix,
te vénen ganes de dir-li que l’estimes,
que sempre l’has estimat.
Era un amic
que sempre hi era quan el necessitaves, però...
per què arrencar-li una llàgrima dels seus ulls,
si és l’última que li queda.
Ja no té res.
El seu alè, cada moment que passa, és més plàcid...
Es va extingint...
I no he tingut el valor de dir-li que l’estimo.

                        2005