A l'abril va aparèixer, a la col·leció "Jardins de Samarcanda", el tercer poemari de la veterana escriptora mallorquina Antònia Vicens (Santanyí, 1941), que té una llarga trajectòria com a narradora.
Fred als ulls ens mostra una poètica valenta i molt acurada alhora, fruit, sens dubte, de l'experiència vital i lectora de l'autora. Amb una temperatura propera als zero graus centígrads, els poemes es van presentant sense metre, sense rima, però amb un ritme exacte i precís que ens fa l'efecte de la fiblada del gel a la pell en un dia d'hivern.
Us en volem presentar dos fragments. Agraïm a Jaume C. Pons Alorda, codirector de la col·lecció, l'amable autorització per a publicar-los.
I
la presó on escrius té els barrots de gel
se't poden enrampar els cabells si
t'hi acostes et poden caure
les mans si t'hi aferres et pots morir
ofegada dins una bassa
de paraules moixes
II
sents que et desfàs com
aquells jerseis de punt de
mitja que feia la padrina estiraves un fil
i en un no res del jersei
només quedava el coll o el puny
d'una màniga ara tu
igual d'inconsistent
t'aferres a una rosa
Referència: VICENS (Antònia). - Fred als ulls. - Vic: Cafè Central; Eumo, 2015. - (Jardins de Samarcanda, 75). - p. 23 i 36.
Trobareu més informació sobre l'autora a la web http://www.escriptors.cat/autors/vicensa/index.php
dilluns, 28 de setembre del 2015
dimarts, 15 de setembre del 2015
Arguments per a l’apostolat lector: un article de Xavier Aliaga
El
descrèdit de l’ensenyament de les humanitats -i dintre d’aquell el de
la literatura- forma part d’un marc més ample, d’un sistema de valors
erroni, que té a veure amb una visió molt utilitarista de les noves
realitats, allò que és útil i el que no ho és. Ningú, ni la gent jove ni
tampoc els pares, consideren la literatura com una ferramenta útil. I
reclamen de l’ensenyament matèries i eines que consideren molt més
adients per defendre’s en aquest entorn globalitzat i terriblement
exigent. Amb l’anglès com al gran tòtem, el centre de totes les
aspiracions paternes.
http://www.eltemps.cat/ca/notices/2015/07/arguments-per-a-l-apostolat-lector-10600.php
Font: Llegir és un bon pla, Santillana Grup Promotor. http://gruppromotor.llegiresunbonpla.cat/arguments-per-a-lapostolat-lector/ (15-IX-2015)
Font: Llegir és un bon pla, Santillana Grup Promotor. http://gruppromotor.llegiresunbonpla.cat/arguments-per-a-lapostolat-lector/ (15-IX-2015)
dimarts, 21 de juliol del 2015
Tres poemes nous de Miquel Desclot
I
Goethe
patina sobre l’Ilm, a Weimar
L’aigua s’ha fet camí de petja dura,
escenari d’actors i ballarins
on tothom allibera la natura
amb la nua disfressa d’uns patins.
Admirem qui esculpeix una figura
que es serva menys que el dring d’uns
esquellins,
i planyem el qui cau en greu postura
i no amaguem el riure gaire endins.
Fulgurar i caure —en terra, en mar o en
gel—
és el destí infrangible dels mortals,
de l’aprenent més tímid al més fort.
Separats de l’abisme per un tel,
escometem l’instant com immortals,
per la vida lliscant damunt la mort.C. 20 xi 2001
II
Là ci
darem la mano
Fent camí més de pressa que no el temps,
vindrem un dia a aquell jardí perdut
on les glans trepitjades pels camins
esdevindran les més florents alzines,
on dels nius asprament desgavellats
per les urpes del torb o del falcó
s’alçaran les cardines i les merles
a traçar en l’aire vives escriptures.
Allà, a la fi, ens hi donarem la mà,
sota l’ombra del teix o al bat del sol,
sense sentir calor o esgarrifances
ni recelar si ens mira gent o no.
Voldrem i no voldrem, com nens petits:
sense dir res, ens donarem la mà.
III
Nosaltres
…un
conte explicat per un idiota,
ple
de soroll i fúria, i sense solta.
W.
Shakespeare, Macbeth
Tots som la fúria,
tots som el tro;
tots som la nafra,
tots som la por;
tots som la forca,
tots som el gas;
tots som l’angoixa,
tots som la sang;
tots som l’insomni,
tots som el plor;
tots som la cendra,
tots som la pols.
No hi ha més solta
enllà de tots?
MIQUEL DESCLOT
divendres, 17 de juliol del 2015
Carta oberta a Enric Casasses
Benvolgut Enric,
RIBA (Carles). - «Centenari de Jacint Verdaguer», dins Obres completes: III: Crítica, 2. – Edició a cura d’Enric Sullà i
Jaume Medina.- Barcelona: Edicions 62, 1986. – 1a edició. – (Clàssics catalans
del segle XX). – p. 152-162.
Salutacions cordials,
Òscar Rocabert
dimarts, 26 de maig del 2015
Notícia de Francesc Galí (1918-2006)
El web Mirall de Glaç ha publicat un interessant poema de Francesc Galí (Barcelona, 1918 - Sant Cugat del Vallès, 2006), titulat "És de vegades que gira sobre la punta del peu", i amb el qual l'autor va guanyar un premi barceloní el 1964.
Us convidem a llegir-lo, atesa la delicadesa que ens ha semblat trobar-hi, una mica semblant als poemes més lírics de Salvat-Papasseit.
Poema aquí
Article a l'Enciclopèdia Catalana en línia aquí
Us convidem a llegir-lo, atesa la delicadesa que ens ha semblat trobar-hi, una mica semblant als poemes més lírics de Salvat-Papasseit.
Poema aquí
Article a l'Enciclopèdia Catalana en línia aquí
dimecres, 13 de maig del 2015
Formació per a adults
David Crosier i Orla Colclough han publicat, al web Eurydice de la Comissió Europea, una interessant nota sobre l'estat actual de la formació per a adults en l'àmbit europeu, tot partint del tema principal de la pel·lícula Educating Rita (Lewis Gilbert, 1983).
Trobareu l'article en aquest enllaç
dilluns, 23 de març del 2015
Dos textos inèdits de Daniel Baldrís Vila
Ressentiment
Com costa d’entendre i
d’assumir que el ressentiment no pot produir res de bo! Salta per
ocultar el neguit d’enfrontar-nos a allò que ens convoca, en la
darrera estació de l’orgull ferit. Potser ningú no ha obert la
vàlvula que ens alliberi de la sofrença, o potser hi estem massa
bé, tan calentons, a la vora del foc. Sempre podem dir un encara
eixordador que destapi la vàlvula i ens obri el cor. Hi confiem en
darrer terme; mentrestant, anem tirant i arrossegant la closca.
Modernor?
No gosem estimar la
provisionalitat però és l’únic que ens queda quan allò que era
sòlid s’esvaeix i voltem per un món infinit de signes. Anem amb
la flexibilitat com a cuirassa més que com a valor i sentim el pes
de la desmemòria a cada instant. Volem volar i caminem ajupits, som
solidaris amb les causes i no amb les persones i mirem el futur
esperant molt i donant poc. Creem nous llaços! Alliberem-nos de les
pròpies justificacions temporals i esculpim nous sentits! Als qui no
ens agrada la velocitat, caminem serens allà on volem anar! Hem
d’aprendre a entendre l’època i a viure-hi de cara, a aprofitar
les possibilitats sense cinisme i a sentir-ne les olors. Es parla
d’un temps de prodigis, veloç, de fabulosos talents i de tràgics
descarrilaments pel voral, d’una nova realitat virtual en un món
de dades. En les ciutats intel·ligents no se sentiran tants sorolls,
ara que les màquines són més netes i eficients, s’operarà sobre
un cert futur immediat enmig de grans tendències, potser ens
coneixerem prou per evitar la guerra i la violència, i el sistema
ens farà créixer més responsables. Tot això, potser...
Mentrestant, diuen que ens repensem i el cert és que anem ben
perduts, sense allò que ens ancorava a la terra i al cel. Què hi
manca en el somni del benestar? Qui és que no veu el risc de perdre
l’oremus i d’esdevenir éssers absurds plenament integrats amb la
tecnologia i sense cap idea del sentit? Com parlar-ne sense caure en
la sensació d’apocalipsi, en la voluntat d’obrir processos
generals contra el que no ens agrada i esperant arribar a una raó
més forta?
DANIEL BALDRÍS VILA
Subscriure's a:
Missatges (Atom)