Ressentiment
Com costa d’entendre i
d’assumir que el ressentiment no pot produir res de bo! Salta per
ocultar el neguit d’enfrontar-nos a allò que ens convoca, en la
darrera estació de l’orgull ferit. Potser ningú no ha obert la
vàlvula que ens alliberi de la sofrença, o potser hi estem massa
bé, tan calentons, a la vora del foc. Sempre podem dir un encara
eixordador que destapi la vàlvula i ens obri el cor. Hi confiem en
darrer terme; mentrestant, anem tirant i arrossegant la closca.
Modernor?
No gosem estimar la
provisionalitat però és l’únic que ens queda quan allò que era
sòlid s’esvaeix i voltem per un món infinit de signes. Anem amb
la flexibilitat com a cuirassa més que com a valor i sentim el pes
de la desmemòria a cada instant. Volem volar i caminem ajupits, som
solidaris amb les causes i no amb les persones i mirem el futur
esperant molt i donant poc. Creem nous llaços! Alliberem-nos de les
pròpies justificacions temporals i esculpim nous sentits! Als qui no
ens agrada la velocitat, caminem serens allà on volem anar! Hem
d’aprendre a entendre l’època i a viure-hi de cara, a aprofitar
les possibilitats sense cinisme i a sentir-ne les olors. Es parla
d’un temps de prodigis, veloç, de fabulosos talents i de tràgics
descarrilaments pel voral, d’una nova realitat virtual en un món
de dades. En les ciutats intel·ligents no se sentiran tants sorolls,
ara que les màquines són més netes i eficients, s’operarà sobre
un cert futur immediat enmig de grans tendències, potser ens
coneixerem prou per evitar la guerra i la violència, i el sistema
ens farà créixer més responsables. Tot això, potser...
Mentrestant, diuen que ens repensem i el cert és que anem ben
perduts, sense allò que ens ancorava a la terra i al cel. Què hi
manca en el somni del benestar? Qui és que no veu el risc de perdre
l’oremus i d’esdevenir éssers absurds plenament integrats amb la
tecnologia i sense cap idea del sentit? Com parlar-ne sense caure en
la sensació d’apocalipsi, en la voluntat d’obrir processos
generals contra el que no ens agrada i esperant arribar a una raó
més forta?
DANIEL BALDRÍS VILA
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada