divendres, 19 d’abril del 2019
dijous, 20 de desembre del 2018
Bones festes nos do Déu
RES
Això que dic és
res,
és ben poca
pregària,
una engruna
potser...
la sal que deixa el
crit
al morter del
vençut,
una volva de veu,
un pessic
d’esperança
en el pa del
Senyor.
RAMON
CASES
dimecres, 4 de juliol del 2018
Tres traduccions del grec d'Eloi Creus
Publiquem
tres traduccions inèdites del filòleg castellarenc Eloi
Creus, professor de grec a la Facultat de
Lletres de la Universitat de Barcelona. Tots tres textos formen part
d'una Antologia
de la literatura grega
que
Edicions
de la UB vol
publicar properament.
SEMÒNIDES
D'AMORGOS
1
West
Fill
meu, és Zeus altitronant qui decideix
la
fi de tot, i qui disposa com li plau.
No
hi ha consciència entre els mortals. Vivim com bèsties,
pasturant
cada dia, ignorants com som
de
quin final donarà déu a cada cosa.
Amb
tot, nodrits per esperança i convicció,
tirem,
en va, endavant. Alguns esperen l’alba,
d’altres
el canvi d’estació, però no hi ha
mortal
que cregui que no es guanyarà l’afecte,
al
cap d’un any, del benestar i de la Fortuna.
A
un, però, l’atrapa la vellesa ingrata
abans
de poder ser a la meta. D’altres cauen
sota
nefandes pestes o bé els anorrea
la
Guerra i se’ls emporta Hades on no hi ha
claror.
N’hi ha que la mar els nega, colpejats
per
trombes i borrasques d’ones gegantines
de
sal purpúria, quan no els queda alè per viure.
I
encara hi ha qui es cenyeix al voltant del coll
un
nus i diu un trist i voluntari adeu
als
raigs del sol. No existeix res, doncs, sense mal.
La
mort pren incomptables formes i als mortals
els
esperen turments i penes impensables.
Però
si em fessin cas, no abraçaríem mai
la
dissort, ni ens aferraríem a la vida,
quan
la pròpia existència és un penós turment.
SAFO
16
Campbell
Uns
diuen que una esquadra de genets,
d’infanteria
o vaixells és la cosa
més
bonica del negre món. Jo afirmo
que
és el que estimes.
I
fer-ho entendre a tothom és molt fàcil,
quan
Hèlena, de molt la més bonica
dels
moridors, el seu marit més noble
va
deixar enrere,
i
va marxar, navegant fins a Troia
i
mai més va tornar a pensar en la filla
o
els pares estimats, perquè la féu
perdre
<Afrodita>
*************************************
*************lleugerament...*******
i
em recorda a Anactòria a qui ja no
tinc
a la vora.
Preferiria
veure com camina
encisadora
i l’espurneig brillant
del
seu rostre, que no soldats armats o
carros
dels lidis.
....................................
Sí,
voldria ser morta, és cert:
ella
m’abandonava entre sanglots
mentre
m’anava repetint:
“quin
cruel destí el que hem patit,
Safo!
Et deixo, però jo no ho vull, creu-me!”
I
jo li responia així:
“Ves-te’n,
sigues feliç, però
no
m’oblidis, sabent com t’aviciàvem.
Si
no, espero que almenys recordis
...........................
les estones
precioses
que vam viure i compartir.
Sí,
recorda com vora meu
et
cenyies moltes corones
de
violetes i roses i safrà!
I
et posaves entorn del coll
delicat
nombroses garlandes
que
trenàvem amb flors de tota mena;
i
t’untaves amb molt perfum
fet
de mirra i flors, propi d'una
reina...
I
estirant-te en llits setinats
satisfeies
el teu desig
per
suaus...
No
hi havia...
ni
tampoc santuari o temple
d’on
ens poguéssim mantenir apartades.
Ni
boscatges... ni danses
.........................o
xivarri...
...........................................
divendres, 15 de juny del 2018
DOS POEMES D'ÀNGELA CLOS DEL 2015
Publiquem dos poemes
inèdits d’Àngela Clos, extrets de Vidre d’absenta,
recull inèdit del 2015. El darrer llibre publicat per l’autora és Les passes pel vidre (Edicions
Tremendes, 2018). Trobareu més informació i poemes al blog de l’autora: https://angelaclos.blogspot.com/
S22
Els cavallets
s’instal·len
al prat
encara humit,
a cel obert
s’enlaira la carpa,
amagat: el núvol sec.
Acampada
de miniatures
i músiques:
estrany mareig.
Dins la rondalla
s’esfilagarsa
el cotó fluix
fluid i dolç
per prémer les ferides
amagades a la carn
de les pomes vermelles.
Cridòria de somriures
aliens al dol
es beuen l’aigua;
s’abrusa l’herba.
***
S23
En
una nit de foc
que
no és de joguina
es
lliura la batalla.
Una
pluja de sucre
es
clava als ossos
que
no se la miren.
Mentre,
en
uns llençols
s’embolcalla
un
imprevist orgasme
sentit
i solitari.
Els
estels
cerquen
l’albada urgent,
i
el cos nu és fel,
degotall
daurat.
El
cel
roineja
transparent
damunt
el
soldat
de
plom.
dimecres, 18 d’abril del 2018
Víctima i botxí diu Joan Brossa
Us volem fer avinent una gravació d'un
poema de Joan Brossa musicat per Víctima i botxí, antic duet de guitarra i
poemes, ja desaparegut.
La trobareu al web Música de poetes, en aquest enllaç.
dijous, 22 de març del 2018
Un poema de Mònica Mimó, de Castellar del Vallès
QUÈ
FARÉ JO QUAN NO HI SIGUIN ELS TEUS ULLS?
Quan la teva mirada profunda no segueixi la meva,
quan el teu esguard insistent s’evapori i se m’esfumi
Què faré jo quan no trobi els teus ulls?
Quan deserta em quedi sense ells, sense ells que ara
em criden i m’esgarrapen, m’embolcallen i m’agombolen i tota la meva voluntat
queda estèril i tot gira entorn d’ells... ulls magnànims
Dolços, ferotges, nets de tot
i moro una mica meditant la seva absència
Què faré jo quan no vegi més els teus ulls?
Com podré enterrar el seu record, presència ara
inamovible en el meu imaginari, aire que em falta i que m’alleuja i que em dona
la vida.
Què faré jo, orfe d’ells, què faré?
MÒNICA MIMÓ
divendres, 26 de gener del 2018
En la mort, aquest 24 de gener, de Mark E. Smith, líder de The Fall - El nostre homenatge
MUNTANYA,
ENERGIA
En Blairstowe i en
Partridge
em van dir:
«Per a una hipoteca
et cal un full de
nòmines».
Em pensava que era
gratis.
Dolly Parton i Lord
Byron
diuen que la pàtria és
l’últim refugi.
P’rò ara ho soc jo.
I l’aigua corre
muntanya avall,
p’rò un arbre atura el
flux de l’aigua.
Així que me’n vaig anar
a pescar.
Una nota d’un peix em
deia:
«Benvolgut sòmines, si
és que ens vols atrapar,
et cal un ganxo i un
fil.
Firmat: els peixos.»
L’aigua corre muntanya
avall,
p’rò un arbre atura el
flux de l’aigua.
Vaig anar a llogar un
cotxe
i em van dir:
«Li cal el registre i
un carnet de conduir, jove.»
L’aigua corre muntanya
avall,
pr’ò un arbre atura el
flux de l’aigua.
Muntanya. Energia.
MARK
E. SMITH
Traducció
d’Òscar Rocabert
Subscriure's a:
Missatges (Atom)