Massa de pressa,
des del vagó del tren,
la vida passa.
Els nens observen,
al pati de l’escola,
un formiguer.
Un home sol
que es pensa acompanyat:
la meitat d’un.
Miro l’andana,
El sentit de les vies.
La vida en ordre.
Ha mort l’amic.
Es pot podrir el record?
El buit l’envasa.
Véns d’un miratge
i et desfàs quan et toco.
Només ets sorra.
El ble i la flama,
la llum i la foscor:
amors letals.
La pedra al toll
sempre demana auxili:
ones concèntriques.
Com l’horitzó,
una escletxa de pell:
una promesa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada