Publiquem
dos poemes inèdits de Theo Batlle, cantautor nascut a Castellar del Vallès
el 1961, que va estar actiu durant els anys vuitanta i noranta i que va oferir
diversos recitals en solitari.
La
seva poesia s’adscriu a un cert lirisme del paisatge, que volem
identificar amb la poètica dels moviments musicals juvenils catalans
de després de la mort de Franco i que va tenir la Companyia
Elèctrica Dharma com a referent majoritari. Al mateix temps, Theo
Batlle també es preocupa per l’ofici de músic, i escriu sobre les
eines que té a l’abast per a compondre.
BATEC
DE MAR
Cau el Sol rere el teu horitzó.
Silenciós t’observo escoltant el cant del teu vaivé.
M’allunya un instant el record de rostres lànguids
cridant muts per la ciutat.
Lluents, llampants, vingudes del nord,
florejades camises de seda light mullen el coll.
Estan de cara a tu, però et miren sens tocar-te.
Somriures d'aparador!
La soledat es fa mentida
tapant la seva por
amb garjoles de bonic color daurat.
Voldria abraçar els teus secrets,
aquest so, el teu anar i venir constant.
Voldria penetrar a dintre teu
com ho fa dins l’amada el seu amat.
De petit em feies por
com a cops ho fa l’amor.
Ara ja no me’n fas!
Quan la nit comença a despuntar
damunt del teu sostre blau han crescut torxes de foc.
Amb fúria dins teu fan forat girant en cercle,
mostrant-me buit el teu cos.
Una caravel·la emergeix.
I a la seva insígnia pirata hi duu escrit amb sang:
«Els indis, meu amic, no perderen mai la guerra,
que foren aniquilats!
La mort no és mai una victòria.
La decadència però,
és el signe de l’autèntic derrotat».
Cau el Sol rere el teu horitzó.
Silenciós t’observo escoltant el cant del teu vaivé.
M’allunya un instant el record de rostres lànguids
cridant muts per la ciutat.
Lluents, llampants, vingudes del nord,
florejades camises de seda light mullen el coll.
Estan de cara a tu, però et miren sens tocar-te.
Somriures d'aparador!
La soledat es fa mentida
tapant la seva por
amb garjoles de bonic color daurat.
Voldria abraçar els teus secrets,
aquest so, el teu anar i venir constant.
Voldria penetrar a dintre teu
com ho fa dins l’amada el seu amat.
De petit em feies por
com a cops ho fa l’amor.
Ara ja no me’n fas!
Quan la nit comença a despuntar
damunt del teu sostre blau han crescut torxes de foc.
Amb fúria dins teu fan forat girant en cercle,
mostrant-me buit el teu cos.
Una caravel·la emergeix.
I a la seva insígnia pirata hi duu escrit amb sang:
«Els indis, meu amic, no perderen mai la guerra,
que foren aniquilats!
La mort no és mai una victòria.
La decadència però,
és el signe de l’autèntic derrotat».
Voldria
abraçar els teus secrets,
aquest
so, el teu anar i venir constant.
Voldria
penetrar a dintre teu
com
ho fa dins l’amada el seu amat.
De
petit em feies por
com
a cops ho fa la mort.
Ara
ja no me’n fas!
agost
1987
RODONA
Rodona,
com espiral que creix
girant
a través del temps
al
voltant de si mateixa, permanent,
n’és
la imatge del teu record.
I
no et tinc, ni tan sols sé el teu nom,
però
quan el piano i jo
fem
l’amor puc encara
sentir-te
a prop.
Tampoc
té noms la bellesa
que
el seu to de distinció és la nuesa.
Ni
cap lligam té la vida
tret
del fil immaterial d’aliança
que
ella manté amb l’Univers.
Rodona…
maig
88
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada