Notícia de Francesc Galí (1918-2006)

El web Mirall de Glaç ha publicat un interessant poema de Francesc Galí  (Barcelona, 1918 - Sant Cugat del Vallès, 2006), titulat "És de vegades que gira sobre la punta del peu", i amb el qual l'autor va guanyar un premi barceloní el 1964.

Us convidem a llegir-lo, atesa la delicadesa que ens ha semblat trobar-hi, una mica semblant als poemes més lírics de Salvat-Papasseit.

Poema aquí

Article a l'Enciclopèdia Catalana en línia aquí

Formació per a adults

David Crosier i Orla Colclough han publicat, al web Eurydice de la Comissió Europea, una interessant nota sobre l'estat actual de la formació per a adults en l'àmbit europeu, tot partint del tema principal de la pel·lícula Educating Rita (Lewis Gilbert, 1983).

Trobareu l'article en aquest enllaç

Dos textos inèdits de Daniel Baldrís Vila

Ressentiment

Com costa d’entendre i d’assumir que el ressentiment no pot produir res de bo! Salta per ocultar el neguit d’enfrontar-nos a allò que ens convoca, en la darrera estació de l’orgull ferit. Potser ningú no ha obert la vàlvula que ens alliberi de la sofrença, o potser hi estem massa bé, tan calentons, a la vora del foc. Sempre podem dir un encara eixordador que destapi la vàlvula i ens obri el cor. Hi confiem en darrer terme; mentrestant, anem tirant i arrossegant la closca.

Modernor?

No gosem estimar la provisionalitat però és l’únic que ens queda quan allò que era sòlid s’esvaeix i voltem per un món infinit de signes. Anem amb la flexibilitat com a cuirassa més que com a valor i sentim el pes de la desmemòria a cada instant. Volem volar i caminem ajupits, som solidaris amb les causes i no amb les persones i mirem el futur esperant molt i donant poc. Creem nous llaços! Alliberem-nos de les pròpies justificacions temporals i esculpim nous sentits! Als qui no ens agrada la velocitat, caminem serens allà on volem anar! Hem d’aprendre a entendre l’època i a viure-hi de cara, a aprofitar les possibilitats sense cinisme i a sentir-ne les olors. Es parla d’un temps de prodigis, veloç, de fabulosos talents i de tràgics descarrilaments pel voral, d’una nova realitat virtual en un món de dades. En les ciutats intel·ligents no se sentiran tants sorolls, ara que les màquines són més netes i eficients, s’operarà sobre un cert futur immediat enmig de grans tendències, potser ens coneixerem prou per evitar la guerra i la violència, i el sistema ens farà créixer més responsables. Tot això, potser... Mentrestant, diuen que ens repensem i el cert és que anem ben perduts, sense allò que ens ancorava a la terra i al cel. Què hi manca en el somni del benestar? Qui és que no veu el risc de perdre l’oremus i d’esdevenir éssers absurds plenament integrats amb la tecnologia i sense cap idea del sentit? Com parlar-ne sense caure en la sensació d’apocalipsi, en la voluntat d’obrir processos generals contra el que no ens agrada i esperant arribar a una raó més forta?

DANIEL BALDRÍS VILA

Poemes inèdits de Francesc Prat

Ens complau de publicar tres poemes completament inèdits de Francesc Prat (la Bisbal d’Empordà, 1950). Hi llegim una intensificació en tots els aspectes sensorials que aquest poeta de Celrà ha anat cabdellant i descabdellant durant tota la seva obra, i li agraïm la seva amable autorització per a publicar-los.

 

Senyor, és hora ja. L’estiu ha estat pletòric

                                                                                          R. M. Rilke

Farcida de descans i humitat, arriba la Tardor. Massa ha crivellat la terra aquest estiu. El senglar sortia afamat del bosc i pels fangs de la riera s’han assecat les cries del tòtil. Ni el llor aguantava el verd pels marges del torrent. Al vespre, si regàvem el poniol i la sàlvia, les mongetes i els geranis, se’ls sentia manifestant els seu agraïment i complaença.

Quan per aquestes cases del poble érem uns nens visionaris, llançats a l’univers, sota el domini de la religió i la dictadura, ens alliberava aquest temps de vinyes inflades de raïms i bondat a la cara dels pagesos. Del bocoi rajava el color de la sang de la terra. L’euga no suava a l’estable i les rates divertien les nits fent rodolar les capses de blat de moro al graner. La dansa de les fulles, al mestral, omplia les finestres.

Ara ja s’endevina aquest temps de mels i de boires, carregat de mort, persistent com l’esperança, per alleugerir l’excés.

***

Season of missts and mellow fruitfulness                                             

                                              Estació de boires i d’abundor emmelada

                                                                      John Keats

Terra marró, girant-se al pas de l’arada ràpida, plena de pluja platejada. Terra manifestant la seva fertilitat, treballada segle rere segle.

Mig camp ja s’obre al cel, espera la llavor que es multiplicarà fins a la perfecció al juny.

El moment es fa grandiós, fosc amb llums vermelles rere la roureda, sobre el remoreig abundant del Daró.

Com onades sòlides es van corbant les regues: matèria que barreja vegetals i generacions successives: ibers, romans, gots... tots fosos en el descans. Ells som ara nosaltres. La nit generosa ens va abrigant.

Fèrtils, les llums a l’oest m’inunden el cervell. Em sento prop dels difunts infinits que es gronxen amb la fredor misteriosa de novembre, Daró avall, cap a la foscor immensa. La llengua que parlo, el paisatge familiar dins la silueta de les Gavarres, els sentiments  em fertilitzen l’instant mentre m’acosto al descans de la terra acabada de llaurar.

***

Una forta consciència de temporalitat i existència flueix sense trampa ni idolatria, com la d’un místic sense Déu. Va amb les roses de novembre, estirades al Sud, esfullant-se sense por. La lluna inunda amb resplendor l’instant que com el plaer o la llum d’uns ulls es vessa i s’estimba enllà, univers endins...                                                           

Bibliografia bàsica:

Paradís de cendra (Barcelona: Edicions 62, 1982)

El soldat rosa (València: Eliseu Climent, 1983)

Larari (Barcelona: Península, 1986)

Fingiments (Girona: CCG, 2009)

Escarabeu (Vic: Eumo; Cafè Central, 2011)

DOS POEMES DE THEO BATLLE

Publiquem dos poemes inèdits de Theo Batlle, cantautor nascut a Castellar del Vallès el 1961, que va estar actiu durant els anys vuitanta i noranta i que va oferir diversos recitals en solitari.

La seva poesia s’adscriu a un cert lirisme del paisatge, que volem identificar amb la poètica dels moviments musicals juvenils catalans de després de la mort de Franco i que va tenir la Companyia Elèctrica Dharma com a referent majoritari. Al mateix temps, Theo Batlle també es preocupa per l’ofici de músic, i escriu sobre les eines que té a l’abast per a compondre.

BATEC DE MAR

Cau el Sol rere el teu horitzó.
Silenciós t’observo escoltant el cant del teu vaivé.
M’allunya un instant el record de rostres lànguids
cridant muts per la ciutat.
Lluents, llampants, vingudes del nord,
florejades camises de seda light mullen el coll.
Estan de cara a tu, però et miren sens tocar-te.
Somriures d'aparador!
La soledat es fa mentida
tapant la seva por
amb garjoles de bonic color daurat.

Voldria abraçar els teus secrets,
aquest so, el teu anar i venir constant.
Voldria penetrar a dintre teu
com ho fa dins l’amada el seu amat.
De petit em feies por
com a cops ho fa l’amor.
Ara ja no me’n fas!

Quan la nit comença a despuntar
damunt del teu sostre blau han crescut torxes de foc.
Amb fúria dins teu fan forat girant en cercle,
mostrant-me buit el teu cos.
Una caravel·la emergeix.
I a la seva insígnia pirata hi duu escrit amb sang:
«Els indis, meu amic, no perderen mai la guerra,
que foren aniquilats!
La mort no és mai una victòria.
La decadència però,
és el signe de l’autèntic derrotat».

Voldria abraçar els teus secrets,

aquest so, el teu anar i venir constant.

Voldria penetrar a dintre teu

com ho fa dins l’amada el seu amat.

De petit em feies por

com a cops ho fa la mort.

Ara ja no me’n fas!

agost 1987

RODONA

Rodona, com espiral que creix

girant a través del temps

al voltant de si mateixa, permanent,

n’és la imatge del teu record.

I no et tinc, ni tan sols sé el teu nom,

però quan el piano i jo

fem l’amor puc encara

sentir-te a prop.

Tampoc té noms la bellesa

que el seu to de distinció és la nuesa.

Ni cap lligam té la vida

tret del fil immaterial d’aliança

que ella manté amb l’Univers.

Rodona…

maig 88

Passejada amb Joan Arús

Fotografia: www.civtat.cat

En record d'aquest poeta que va néixer a Castellar del Vallès el 1891 i va morir-hi el 1982.

Serà una breu caminada que començarà a les 9 del matí davant la seva casa pairal, a Castellar (carrer Major, 102), i s'acabarà a Can Juliana, la seva masia familiar, entre Castellar i Sant Feliu del Racó. 

Anirem fent aturades a diversos punts de l'itinerari, durant les quals es recitaran alguns dels poemes més evocadors i representatius del tarannà del poeta i de la seva estreta relació amb el paisatge, la natura i el seu poble natal.

Estarem contents si ens hi voleu acompanyar i compartir amb nosaltres (si el temps també ens hi vol acompanyar) aquells espais que en el seu dia van fer exclamar al poeta:

Quin esclat de colors a tot el volt

mentre vaig caminant pel corriol,

àvid l'esguard de llum i de paisatge!...

I, si de passada us sembla bé de fer-ho córrer, també us ho agrairem.

Amics de Joan Arús

Ho organitza "La Pedra Fina" i reciten: Dani Rocavert, Joan Sellent, Isabel Mach, Margarida Gubern, Rosa Baró, Òscar Rocabert, Dani Baldrís, Joan Solé, Ramon Falcó i Jeroni Oller.

Diumenge 1 de juny de 2014

Inici a les 9.00 h

Sortida del c. Major, 102

08211 Castellar del Vallès

Es recomana portar roba i calçat còmodes, esmorzar i aigua.

Marató poètica contra la pobresa

Es farà el dissabte 10 de maig de 2014, a Gràcia (Barcelona).

Hi sou convidats.